Dunia Roselló

“Sempre va estar on

i quan la vaig necessitar”.

Amb la Dunia t’enamores des del primer moment. Té aquella calidesa que ho embolcalla tot i una manera natural de fer que tot flueixi, de fer que tot sigui més fàcil. Ajudar és al seu ADN, i ho porta a cada racó de la seva vida: a la seva feina, a les seves relacions, a cada gest quotidià. Sempre troba temps —i la manera— d’estar per als altres, i ho fa amb professionalitat, ètica i una sensibilitat especial. La Dunia és integradora, d’equip, de fer que totes les persones se sentin part i se sentin bé. Però no et confonguis: la seva amabilitat no està renyida amb l’excel·lència. Per a ella, l’execució ha de ser impecable. I si alguna cosa falla, serà xarxa, serà suport, serà solució. Creu que l’impacte real no arriba si no es comunica amb ànima. I això és exactament el que fa ella: traduir el propòsit en paraules, en imatges, en accions que arriben i transformen. La Dunia escull amb intenció on posa la seva energia. Els projectes amb ànima la troben, i ella els transforma des de dins: cuidant els detalls, elevant el missatge i connectant les persones adequades perquè les coses passin. Treballa allà on el propòsit no és una paraula de moda, sinó una brúixola.

1. Com et defineixes quan ningú et mira?

Soc una aquari de manual: lleial, inquieta, curiosa, sensible, creativa i tossuda -quan alguna cosa m’importa 😅-. M’atrauen els reptes, m’apassiona aprendre, descobrir i explorar noves idees. Valoro profundament l’amistat, i sempre intento fer la vida més fàcil a qui m’envolta. Em mou la justícia social, el benestar de les persones i el futur que deixarem als nostres fills/es.

2. Quan penses en el teu talent, en allò que aportes més enllà del rol, en el que et fa únic/a, què diries que és?

M’encanten els reptes i no m’espanta el canvi. Tinc una habilitat innata per posar ordre en el caos, fer front als problemes i buscar solucions. Gaudeixo trossejant la complexitat en peces manejables i veient com encaixen. Crec que evolucionar i buscar sempre una millor versió de nosaltres és imprescindible. També m’apassiona l’organització, sobretot quan es tracta de crear moments únics per a les persones que m’envolten. En 15 minuts organitzo un sopar per a vint persones, i gaudeixo del procés!

3. Quins valors regeixen la teva vida i com es manifesten en el teu dia a dia?

La família i l’amistat són el motor de la meva vida. Són els qui impulsen tot el que faig! Crec en la força de la generositat, com a forma de retornar a la societat part del que he rebut, i fer-ho sempre acompanyada, perquè estic convençuda que col·laborant SEMPRE s’arriba més lluny. M’agrada usar la frase de la suma màgica d’“1+1>2”, perquè quan es comparteix de veritat, es multiplica l’impacte i les possibilitats.

4. Què busques en el que fas, professionalment o personalment?

Busco sentir-me realitzada i que la vida tingui sentit, més enllà de la simple existència. Que el que faig deixi petjada i sumi per construir un món millor. Per a això, vull ser on es prenen les decisions i impulsar canvis reals. Sortir de la meva cambra de ressò, conèixer persones que m’inspirin, de les quals pugui aprendre i a les quals també pugui ajudar. També busco reconeixement per a l’economia social i per a les dones que, dia a dia, cuidem la nostra societat de manera invisibilitzada però imprescindible.

5. Què t’enamora, et mou, t’emociona?

Són moltes les coses que m’enamoren. Em motivo amb facilitat! 🤣 Em fa feliç cuidar les persones que estimo i amb les quals comparteixo la vida, creant espais segurs on puguin créixer, realitzar-se i sentir-se felices. M’agrada pensar que les persones amb les quals em relaciono viuen una mica millor gràcies a mi. Em fa feliç viure en la “bellesa”: entorns que em transmeten pau, projectes que tinguin sentit, i moments en els quals em sento acompanyada i estimada. Em fa feliç sentir que soc útil i ajudo altres persones. Pensar que el dia de demà, quan ja no hi sigui, i algú pensi en mi, se li il·lumini la cara i mostri un somriure.

6. Què detestes profundament?

Sé que la veritat té diferents vèrtexs, i m’esforço per entendre i escoltar altres realitats, però detesto la mentida, l’egoisme i la manca d’empatia.

7. Què passa quan et veuen de veritat?

Això ho hauries de preguntar a altres persones, però m’agrada pensar que quan la gent em coneix de veritat, i descobreix que no tinc segones intencions, que la meva voluntat d’ajudar és sincera i real, troben en mi una amiga de veritat.

8. En quin tipus de decisions t’agrada ser?

M’agrada ser on passen les coses, on es prenen les decisions i sentir que aporto valor real. M’atrauen els reptes, ajudar a resoldre tensions i crisis. Tinc la capacitat d’enfrontar-me a situacions complicades, amb la temprança suficient per analitzar-les amb perspectiva i buscar solucions.

9. Quina mena de converses creus que falten a les empreses avui?

Les difícils, sobretot quan el que cal dir pot incomodar. Hi ha líders que prefereixen romandre en el seu status quo, sense voluntat de canvi. Quantes vegades he sentit “si funciona, no ho toquis”. El canvi pot fer por, però és imprescindible per evolucionar i millorar. Perquè sempre es pot fer millor, no perquè abans es fes malament, sinó perquè les coses evolucionen i és important revisar-les cada cert temps. També m’agradaria sentir més opinions dels equips. Encara que no siguis un expert/a en la matèria, expressar la teva opinió SEMPRE és positiu: en el millor dels casos, aportarà valor, i sinó, aprendrà i podrà fer el camí per entendre la decisió adquirida.

10. Què és alguna cosa valuosa que vas aprendre d’un fracàs?

Vaig aprendre que del fracàs cal aixecar-se, donar-se un temps per assumir-ho, però després, ràpidament, tornar a aixecar el cap i seguir! Amb un nou aprenentatge a la motxilla. Crec fermament que el fracàs és part de l’aprenentatge. En la nostra cultura, moltes vegades el fracàs s’interpreta com una cosa dolenta, a amagar; mentre que en altres, com l’anglesa, s’entén des de la resiliència, com una etapa necessària per créixer i millorar. En la meva trajectòria he comprovat que no hi ha bons o mals resultats, o bones o males persones. Hi ha perspectives i/o persones en el lloc correcte o incorrecte. Tots els resultats serveixen, i totes les persones tenim una habilitat, la clau està a trobar-la i potenciar-la. Ho resumeix a la perfecció la frase: “no pots jutjar un peix per la seva habilitat per enfilar-se a un arbre”.

11. Com saps que has aportat valor en un projecte o en una relació professional?

Soc molt exigent, sobretot amb mi mateixa, i em costa sostenir l’elogi. Ho agraeixo de cor, però de vegades sento que no soc mereixedora, que el que faig ho podria fer qualsevol. Però sento que he aportat valor quan veig un impacte positiu en l’altra persona, quan les persones que treballen amb mi senten que poden créixer al meu costat. Sento que faig bé la meva feina quan algú arriba a mi amb una pregunta, un dubte o una idea vaga, i l’ajudo a ordenar pensaments i a trobar solucions que li permetin avançar. També m’agrada veure com, passat un temps, alguna cosa que vaig impulsar segueix funcionant i millorant, fins i tot sense mi.

12. Si haguessis de triar una frase famosa que et representi, quina seria?

M’encanten les frases!! I en tinc moltes, que utilitzo constantment, però m’encanta la fórmula de Victor Küppers “(c+h)*a”: en la qual els coneixements i les habilitats sumen, perquè són importants, però l’actitud, multiplica, perquè és el que realment marca la diferència. Les cartes venen donades, però som nosaltres els qui decidim com jugar-les. Això ens col·loca al centre de l’acció i ens recorda que sempre tenim marge per triar el rumb que volem prendre.

13. Què t’agradaria explorar o construir en aquesta etapa de la teva vida?

M’encanta el que faig i ara, amb 50 anys i començant la segona meitat de la meva vida 😉, em sento molt realitzada i crec que estic en el meu millor moment. M’adono que la síndrome de la impostora sempre ha estat present en la meva vida, i -el pitjor- és que no n’era conscient. Sempre he estat a l’ombra, en part perquè creia que no m’ho mereixia. Ara em veig amb la força i l’experiència per sumar projectes i visibilitzar-los.

14. Si poguessis escriure una frase que algú recordés de tu d’aquí a 10 anys, quina seria?

No puc creure que quan marxem, boom, ja està, s’ha acabat… Per això vull pensar que ningú marxa del tot, mentre algú el segueix recordant, així que m’encantaria que quan ja no hi sigui, simplement em recordin, i que quan ho facin, se’ls il·lumini la cara, somriguin i pensin “sempre va estar on i quan la vaig necessitar”.

PERFIL DE LINKEDIN

Suara

 

Impacte | Comunicació | Marketing | Servei