Helena Torras entrevista

Helena Torras

“Va obrir portes perquè altres poguessin passar.”

1. Com et defineixes quan ningú et mira?

Exploradora amb curiositat i decisió, positiva i autoexigent. Connectora de conceptes, persones, sectors, visions. Tinc una intuïció entrenada que em permet anticipar-me, veure patrons i prendre decisions en moments de complexitat o canvi. Molt amiga dels meus amics, i profundament lleial a aquells que confien en mi.

2. Quan penses en el teu talent, en allò que aportes més enllà del rol, en el que et fa únic/a, què diries que és?

Penso a mitjà i llarg termini, connectant allò que a primera vista sembla desconnectat, ajudant a organitzacions i persones a decidir millor en moments clau. Tinc una mirada estratègica que uneix tecnologia, persones i negoci. Em surt natural pensar diferent, veure més enllà, traduir idees complexes en paraules simples i anticipar-me. No penso en sitges: connecto mons, persones i oportunitats que no semblen evidents. Soc bona articulant converses clau, generant confiança i construint relacions de llarg termini. Combino pensament estratègic i sensibilitat humana, i aquest equilibri em permet aportar en espais on hi ha tensions entre el que es vol, el que es pot i el que convé. On hi ha transformació, sé estar-hi. On hi ha complexitat, aporto ordre i perspectiva. On hi ha dispersió, tendeixo ponts. La meva cosa és obrir portes: a persones, a idees, a futurs possibles.

3. Quins valors regeixen la teva vida i com es manifesten en el teu dia a dia?

Honestetat, per poder ser coherent amb mi mateixa en cada decisió. Lleialtat, com a forma de respecte profund cap a les persones amb les quals camino. Generositat, com a motor que impulsa connexions i projectes. I l’amistat i la família, que ho travessen tot i em recorden qui soc.

4. Què busques en el que fas, professionalment o personalment?

Busco deixar empremta amb propòsit. Que el que faig tingui impacte, que construeixi alguna cosa que quedi, i que ho faci envoltada de persones amb les quals compartir els desafiaments i, per descomptat, seguir creixent. M’importa que el que faci tingui ànima i passar-m’ho bé pel camí.

5. Què t’enamora, et mou, t’emociona?

M’emociona la generositat sense espectacle. Les persones que construeixen amb propòsit. El talent compromès. Les empreses que creixen generant impacte, el lideratge generós. I els qui entenen que col·laborar genera més que competir. M’enamora veure talent en acció, quan algú s’atreveix a ser i no només a fer.

6. Què detestes profundament?

M’allunyen la hipocresia, l’ego desmesurat, els qui ocupen espai sense deixar respirar al grup. No suporto la falta d’ètica, ni l’interès disfressat de connexió.

7. Què passa quan et veuen de veritat?

No em disfresso, soc com soc. Qui em veu, veu el real. El que sí em costa és sostenir l’elogi. M’aclapara una mica. Però estic aprenent que sostenir el que un és també implica sostenir el bo que altres veuen en tu.

8. En quin tipus de decisions t’agrada ser?

M’agrada ser en decisions que canvien el rumb: quan cal redefinir un propòsit, entrar en un nou mercat, obrir una nova etapa, resoldre tensions internes o abordar una crisi. Moments on el fàcil és actuar per inèrcia, però el necessari és parar, mirar amb altres ulls i atrevir-se. Allà puc aportar. M’interessen els espais on l’ètica, l’impacte i el creixement es creuen.

9. Quina mena de converses creus que falten a les empreses avui?

Converses reals. Amb pors, amb dubtes, amb veritats que de vegades fan mal. Sobre valors sense que soni a màrqueting, de talent sense jerarquies. Falten espais on es pugui parlar del que no està funcionant sense por de perdre influència, i on s’escolti amb obertura fins i tot quan el missatge incomoda. També falten converses intergeneracionals, on escoltem als qui arriben, i no només els diem “com són les coses”. Sovint, el més transformador no és portar una nova estratègia, sinó facilitar una conversa que mai s’ha tingut. I allà és on sé aportar.

10. Què és alguna cosa valuosa que vas aprendre d’un fracàs?

He tingut diversos fracassos en la meva vida, i gairebé sempre, la següent etapa ha estat millor. Vaig aprendre que el fracàs no és una derrota, sinó un senyal: de vegades que no era el moment, altres que no era el camí, o no eren els companys de viatge adequats. L’important és revisar amb honestedat, entendre el procés i deixar anar l’ego. També vaig entendre que defensar una idea que encara no està madura pot obrir camí per a altres. I que la humilitat de tornar a començar, lluny de restar autoritat, reforça el lideratge. Perquè qui ha caigut i torna a apostar, ho fa des d’un altre lloc: amb més perspectiva, més criteri i més capacitat d’impacte.

11. Com saps que has aportat valor en un projecte o en una relació professional?

Quan les decisions guanyen coherència, quan s’avança amb més claredat i es pren un rumb que abans semblava incert. Ho noto quan es fa un pas que abans feia vertigen, o quan s’aborda una conversa que portava temps ajornant-se. També ho sé quan em truquen per obrir una nova etapa, per acompanyar una transformació, per facilitar una decisió complexa o construir alguna cosa que no estava prevista. Perquè això significa que la meva forma d’acompanyar va deixar empremta. No només en les persones, sinó també en la cultura de decidir, en com es mesuren els riscos i es sostenen els compromisos.

12. Si haguessis de triar una frase famosa que et representi, quina seria?

“Be yourself, everyone else is already taken”, d’Oscar Wilde. Perquè he trigat anys a entendre que el que soc, amb les meves contradiccions, és precisament el que em permet aportar.

13. Què t’agradaria explorar o construir en aquesta etapa de la teva vida?

M’interessa ser en espais on es prenen decisions importants, on es creuen visió, impacte i propòsit. Vull contribuir amb mirada estratègica i sensibilitat humana en projectes que estiguin en fases de creixement o transformació. Em sento còmoda quan puc aportar des de l’experiència, però també des de l’escolta i la intuïció. M’interessa ser on la visió es converteix en impacte. M’atrauen els llocs on s’entrellacen estratègia, llegat i futur; on puc ajudar a traduir converses difícils en decisions compartides, i connectar el que sembla distant: generacions, mentalitats, formes de fer. Allà és on sé aportar més: com a pont entre perspectives diferents, acompanyant moments en els quals no només es decideix què fer, sinó també qui volem ser en fer-ho. Em mouen els espais on l’ètica, l’impacte i el creixement es creuen.