Sandra Estiarte entrevista

Sandra Estiarte

“Va cuidar de les persones i dels projectes com si fossin seus.”

La Sandra és calma. És pau. I és estratègia amb un somriure. Té aquell estrany do de fer que les coses passin sense alçar la veu, sense pressionar, sense imposar-se. Perquè la Sandra no ven: creu. Creu en el que ofereix, creu en les persones, creu en les solucions que proposa, i per això connecta, convenç i transforma. Té una intuïció extraordinària. És capaç d’entendre el que necessites fins i tot quan tu encara no ho has verbalitzat. Hi veu més enllà de l’evident, i des d’allà actua, amb senzillesa i autenticitat. Per a la Sandra, res no cal complicar-se més del compte. L’essencial, ben fet i amb sentit, n’hi ha prou. No busca el focus. De fet, fuig del protagonisme, perquè el seu talent és donar espai als altres, a crear entorns on les coses passin. I tanmateix, el seu impacte es nota. Ara bé, que ningú s’equivoqui amb el seu to serè: quan la Sandra vol alguna cosa, va a buscar-la. Però ho fa amb una elegància tan subtil, amb una determinació tan fina, que gairebé ni ho veus a venir… fins que ja ha passat, i tot ha millorat. La Sandra és d’aquelles persones que et canvia sense fer soroll. I això, en un món de crits, és poder.

1. Com et defineixes quan ningú et mira?

Si miro cap endins, em veig com una dona calmada i reflexiva, a qui li agrada observar i parar atenció a tot el que l’envolta. Estimo escoltar i comprendre, i, sobretot, valoro en plenitud el verb cuidar. M’agrada cuidar les persones, començant per mi mateixa.

Soc positiva per naturalesa, però no ingènua. L’autoexigència m’acompanya des de petita, i la curiositat per aprendre i seguir creixent mai m’abandona. Tinc fe en les persones i en la seva bona feina. Defenso que, sense por, cal apartar allò —o a qui— no ens aporta, sense por del què diran. Crec que amb respecte i educació s’avança, s’evoluciona.

Però, per damunt de tot, la meva prioritat és cuidar la meva família, els meus amics i a totes aquelles persones que, amb els anys, tinc el privilegi de mantenir a prop. Perquè la vida també va d’escollir amb qui volem envoltar-nos, i això, en el fons, defineix millor que res qui soc.

2. Quan penses en el teu talent, en allò que aportes més enllà del rol, en el que et fa únic/a, què diries que és?

Crec que el meu talent és a generar confiança i crear un entorn on les persones se sentin escoltades, cuidades i motivades per donar el millor de si mateixes. Més enllà del meu rol, aporto visió global i serenitat per prendre decisions, però també la determinació necessària perquè les coses succeeixin. M’agrada connectar idees i persones, trobar solucions simples a problemes complexos i, sobretot, fer-ho sempre des del respecte i l’autenticitat.

3. Quins valors regeixen la teva vida i com es manifesten en el teu dia a dia?

Els valors que regeixen la meva vida són el respecte, l’honestedat, la responsabilitat i l’excel·lència. El respecte es tradueix en escoltar activament, valorar la diversitat d’opinions i construir relacions basades en la confiança mútua. L’honestedat guia cadascuna de les meves decisions, assegurant coherència entre el que penso, dic i faig. La responsabilitat es manifesta en el meu compromís amb els resultats i en la cura dels recursos. I l’excel·lència m’impulsa a buscar sempre la millor versió de cada projecte i de mi mateixa, mantenint la curiositat i l’aprenentatge continu com a motor de creixement.

4. Què busques en el que fas, professionalment o personalment?

Per a mi és clau que el que faig estigui alineat amb els meus valors i contribueixi a millorar, encara que sigui una mica, la vida de les persones i l’entorn que m’envolta, tant en l’àmbit professional com personal. Busco aportar valor real. En l’àmbit professional, el meu objectiu és crear entorns on les idees es converteixin en resultats tangibles i sostenibles; en el personal, trobar sentit a cada pas, aprenent i evolucionant de forma constant. En ambdós casos, necessito que el que faig estigui alineat amb els meus valors i que, d’alguna manera, contribueixi a millorar la vida de les persones i l’entorn que m’envolta.”

5. Què t’enamora, et mou, t’emociona?

Les persones i les seves històries… tothom en té una, o més d’una. Gràcies a la meva feina, visc envoltada de relats de superació i de realitats de les quals poc es parla a les notícies. Aquest contacte directe, aquesta autenticitat sense filtres, és el que m’inspira i em connecta profundament amb l’ésser humà. Al final, el que em mou són això: les històries.

6. Què detestes profundament?

Detesto profundament la manca de respecte, la deshonestedat i la incoherència. M’incomoda especialment quan les persones actuen sense considerar l’impacte que les seves decisions tenen sobre els altres o sobre l’entorn. També m’allunya la manca de compromís, perquè crec que la paraula donada i la responsabilitat assumida són pilars essencials per a qualsevol relació, ja sigui professional o personal. I per últim, detesto profundament tot allò que resulta inútil, innecessari, n’hi ha molt.

7. Què passa quan et veuen de veritat?

Vull pensar que quan em veuen de veritat, descobreixen una persona serena però determinada, que escolta i observa abans d’actuar. Veuen algú que cuida, que s’implica i que creu en el que fa i en les persones amb les quals treballa. I, potser, perceben que darrere de la calma hi ha una gran determinació perquè les coses succeeixin, sempre des del respecte, la coherència i l’autenticitat.

8. En quin tipus de decisions t’agrada ser?

M’agrada ser en totes aquelles decisions en les quals realment puc aportar, especialment quan no es tracta només d’una solució a curt termini, sinó de contribuir al fet que alguna cosa sigui sostenible a llarg termini. Valoro participar en decisions que impulsin el creixement, fomentin la col·laboració i estiguin alineades amb els valors i objectius del projecte o l’organització, sempre amb un enfocament pràctic i orientat a resultats.

9. Quina mena de converses creus que falten a les empreses avui?

Les que resulten incòmodes. M’agraden les decisions que resulten incòmodes. Crec que és necessari aprendre a incomodar per obrir espai a solucions, conceptes i decisions que aportin veritable valor després d’aquell moment. No es tracta de por, sinó de coresponsabilitat i d’entendre que, moltes vegades, les millors respostes sorgeixen d’afrontar i gestionar aquestes situacions incòmodes amb criteri i obertura.

10. Què és alguna cosa valuosa que vas aprendre d’un fracàs?

Crec que el fracàs és necessari, tant en el terreny professional com en el personal. Encara que en el moment pugui semblar que un no tornarà a aixecar-se, la capacitat de l’ésser humà per superar-se, acceptar i afrontar és infinita. Molts preferirien estalviar-s’ho, i no es tracta de normalitzar el fracàs, però sí de parlar-ne més. Perquè sempre hi haurà algú que, encara que sigui en silenci, ho agrairà en adonar-se que no és l’únic. Al final, tot fracàs porta implícit un aprenentatge que, ben aprofitat, ens impulsa a créixer.

11. Com saps que has aportat valor en un projecte o en una relació professional?

Sé que he aportat valor quan estic satisfeta amb la meva implicació i sé que he estat coherent amb els meus valors i el meu esforç. També quan m’agraeixen haver-los escoltat de veritat, perquè per a mi ser escoltada és el primer pas perquè les coses canviïn. Al final, el valor es mesura en impacte real i en relacions que romanen en el temps.

12. Si haguessis de triar una frase famosa que et representi, quina seria?

Avui és el millor dia / Hoy es el mejor día. És la frase del meu amic Ilde Oliveras, malalt d’ELA. Ell va crear aquest lema, aquestes paraules plenes de força i d’afecte, que abracen la vida fins i tot quan aquesta es mostra injusta. Un recordatori constant que cada dia, per difícil que sigui, mereix ser viscut plenament.

13. Què t’agradaria explorar o construir en aquesta etapa de la teva vida?

En aquesta etapa professional de la meva vida vull seguir construint projectes que generin un impacte social real i durador. Em motiva especialment aportar al fet que el tercer sector sigui més entenedor, reconegut i respectat, contribuint a la seva professionalització des de la meva experiència i compromís. Aspiro a combinar creativitat, estratègia i gestió perquè les iniciatives no només transformin vides, sinó que també siguin sostenibles en el temps. I, en aquest camí, desitjo envoltar-me de persones que comparteixin aquesta visió i que sumin talent per multiplicar resultats.

En el terreny personal, el meu major desig és que res no canviï: que la felicitat i l’amor que omple la nostra llar es mantingui sempre, fruit de la unió i la complicitat de tots els que l’habitem.